Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al utilizar nuestro sitio web, usted acepta todas las cookies de acuerdo con nuestra Política de cookies.Aprende másOK
Esta en lo alto de una colina esta cubierta de arboledas y malezas a sus alrededores por descuido de la junta de la Generalidad de Cataluña y Navata en su historia por ser un pueblo medieval S. XII 1072 - S. XIII 1093. En 1019 la parroquia de San Pedro de Navata fue dada en la Canónica de la Seu de Girona. En 1089 los señores de Navata, Adalbert Gausbert y su esposa Alamburga se mencionan en el acta de restauración de la vida monástica en Santa Maria de Lledó. En el juramento de fidelidad que los nobles del condado de Besalú reterran al conde Bernat II, en una fecha posterior al 1070 , se menciona en primer lugar a Guillermus Bernardi o Adalberti de Navata
En el convenio de fidelidad de Guillermo Hugo, hijo de Sanza, en Bernardo II de Besalú, del año 1090 , firma Arnal Bernard de Navata. Ha sido señalado que estos documentos son los primeros en los que se encuentra empleado el apellido "de Navata" por parte de los señores del lugar. Entre 1072 y 1093 Bernat Adalbert prestó homenaje al obispo Berenguer por el castillo y por la iglesia de Navata. Los canónigos de Santa María de Lladó tuvieron propiedades en Navata, que quedaron confirmadas mediante una bula del papa Calixto II del año 1124 .
En 1190 , el rey Alfonso dio en feudo la villa de Peralada en Bernat de Navata y en su esposa Ermesenda. Los años 1226 y 1227 Arnau de Navata, es llamado señor de Peralada y consta como feudatario del vizconde Dalmau de Rocabertí. En 1249 Ermesenda, hija de Arnau de Navata, se casó con Dalmau de Rocabertí, hijo de Jofre. Así fue como la baronía de Navata pasó a manos de la familia vizcondal. Guerau de Rocabertí, hijo de Ermesenda de Navata y del vizconde Dalmau, heredó el dominio de Navata. Al morir sin hijos, Navata pasó a su hermano Jofre IV de Rocabertí y continuó, desde entonces, unida al vizcondado.
En 1698 consta que Navata era jefe de una alcaldía que incluía los lugares de Ordis, Espinavessa y la Palma. Continuaba en posesión de los Rocabertí de Peralada.
Castell de la baronia de Navata. Actualment en ruines i on només queda enpeus un tros de muralla, una torre i part de l’esglèsia del castell. Pel tamany que ocupa devia ser molt important. És necessari fer-hi tasques de consolidació.
Petita joia mitjeval. Perdut al mig dels camps dalt d'un turó, no en queda gran cosa però el lloc et transmet el pes dels secles. Hi ha una tranquilitat màgica. Aparqueu a Sant Pere de Navata vell i camineu 20 minuts rodejats de camps de conreu i oliveres.
Lloc ideal per passejar i veure una bona vista de Navata. Des del poble hi ha possibilitat de fer una ruta circular d'una horeta, 5kms, molt assequible.
Si vols ruïnes en estat pur, aleshores fes la visita. Bardisses, accés sense polir, En el fons, pedra sobre pedra i un entorn força curiós de plantacions d'oliveres i prats amb bestiar de banya
Ruines dun castell, seria molt maco si sen cuides mes. Pero gracies a la gent del poble que dos vegades lany pujen i el netejen. Perque ningu mes sen cuida.
Les ruïnes del que fou el castell de Navata se situen a 2 km del poble i l'accés és difícil. Se'n té documentació des de l'any 1051 quan va ser cedit al comte Bernat de Besalú, que establí la baronia de Navata. Durant el segle XIII els Rocabertí de Peralada el varen reparar i reforçar per suportar setges. Al segle XV fou preparat per a armes de foc, augmentant el gruix de les muralles i de les torres i obrint torreres i espitlleres. Del primitiu castell (segles XI-XII) en resta només la capella, situada sota la torre de l'angle nord-oest. La resta pertany als segles XIII-XIV, amb importants modificacions del XV. Era una fortalesa de planta quadrada i dimensions notables, amb pati d'armes central i edificis al voltant.