Castell de Peramea
1 revisión Carrer Valls, 35, Peramea, Lleida +34 679 73 52 62 Sugerir una edición
19 abril 2021 7:04
Les restes del castell de Peramea s’ubiquen damunt del roquer situat just davant de la façana de ponent de l'església parroquial de Sant Cristòfol i que dona nom a la Vila: Pedra Mitjana o Petra Meia en llatí.
El castell apareix documentat per primer cop l'any 908 quan l'abat Godemir permutà amb el comte Ramon diversos béns per una terra en el lloc anomenat Vadelló, situada in Castro Pedramei en referència al gran penyal all mig del pla de Corts.
L'any 1057 Llúcia, germana de la comtessa Almodis de Barcelona, es casa amb el comte Artau I de Pallars, el qual li aporta en dot els
castells de Santa Engràcia, Torralla, Salàs, Peramea, Rivert i Bellveí.
L'any 1250 el castell liurat com a penyora pel comte Roger I al vescomte Pere de Vilamur en els pactes matrimonials establerts entre les dues cases. Per enllaços matrimonials, el castell passà del comte de Pallars a mans dels Bellera.
Un segles més tard, en 1341, trobem documentat que el comte Arnau Roger II tenia en feu la vila de Peramea, possessió del rei Pere El Cerimoniós. La castlania de Peramea fou venuda el 1381 per Guillem de Vilamflor i la seva muller, Cecília Puigverd, a Berenguer de Paüls. Els senyors de Paüls mantingueren la castlania de Peramea almenys fins al segle XVI.
Desprès de la Guerra del Pallars (1484-1487) que suposà la fi de la dinastia dels comtes del Pallars, Peramea passà a mans dels ducs de Cardona, els quals mantingueren el domini fins al començament del segle XVII. L'any 1632 i fins al començament del segle XIX, consta com a lloc dels comtes d'Erill.
El castell apareix documentat per primer cop l'any 908 quan l'abat Godemir permutà amb el comte Ramon diversos béns per una terra en el lloc anomenat Vadelló, situada in Castro Pedramei en referència al gran penyal all mig del pla de Corts.
L'any 1057 Llúcia, germana de la comtessa Almodis de Barcelona, es casa amb el comte Artau I de Pallars, el qual li aporta en dot els
castells de Santa Engràcia, Torralla, Salàs, Peramea, Rivert i Bellveí.
L'any 1250 el castell liurat com a penyora pel comte Roger I al vescomte Pere de Vilamur en els pactes matrimonials establerts entre les dues cases. Per enllaços matrimonials, el castell passà del comte de Pallars a mans dels Bellera.
Un segles més tard, en 1341, trobem documentat que el comte Arnau Roger II tenia en feu la vila de Peramea, possessió del rei Pere El Cerimoniós. La castlania de Peramea fou venuda el 1381 per Guillem de Vilamflor i la seva muller, Cecília Puigverd, a Berenguer de Paüls. Els senyors de Paüls mantingueren la castlania de Peramea almenys fins al segle XVI.
Desprès de la Guerra del Pallars (1484-1487) que suposà la fi de la dinastia dels comtes del Pallars, Peramea passà a mans dels ducs de Cardona, els quals mantingueren el domini fins al començament del segle XVII. L'any 1632 i fins al començament del segle XIX, consta com a lloc dels comtes d'Erill.