Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al utilizar nuestro sitio web, usted acepta todas las cookies de acuerdo con nuestra Política de cookies.Aprende másOK
Por casualidad pasamos por delante de esta casa y nos llamó la atención su peculiar fachada. Preguntamos si se podía visitar (con un coste de alrededor de 2 euros) y quedamos gratamente sorprendidos por su interior. A pesar de ser un sitio pequeño, no faltan detalles del modernismo liderado por Gaudí y con profunda huella en Jujol.
Una molt bona experiència visitar Can Negre (1915-1930). Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Construeix una gran façana decorada amb una carrossa a la part central i esgrafiats, tot creant una lloança a la Mare de Déu. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’interior hi destaquen l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.
Si te guste el arte y el modernismo tiene que hacer una visita al centro Jujol. Donde a través de vídeos 3D te hace viajar el pasado y saber sobre la historia de este centro tan maravilloso y prestigioso.
Museo estaba cerado cuando queríamos visitarlo. Pero a pesar de todo vale la pena verlo. Edificio modernista de Jujol es una mas bonitas con un balcon que recuerda una carroza. Deñante hay in parque para sentarse y disfrutar viendo el edificio. Al lado también hay parque de niños. Apto para toda la familia.
Espectacular! Vale la pena! Por fuera y por dentro. Una joya arquitectónica y no sólo del modernismo, si no de la historia del Baix Llobregat y cómo se vivía antes en las masías.
La vistia ha estat genial. És una gran oportunitat per gaudir del modernisme Jujolià i veure que va ser un dels grans arquitectes catalans. L'edifici és impresionant.
La fachada principal me parece extraordinaria. La visita del interior, aunque resulta muy pintoresca, es más propia de una iglesia que de una casa familiar modernista, aunque resulta interesante de ver.
Masia reformada per l'arquitecte Josep M Jujol. Punt de partida de la ruta modernista de Sant Joan Despî. A la planta baixa hi acostuma a haver exposicions. Val la pena la visita i l'edifici. Molt recomanable.
Totalmente recomendable! Un lugar con encanto, por momentos casi mágico, diseñado por uno de los discípulos más brillantes de Gaudí. No deja indiferente ni por fuera ni por dentro.
Preciosa antiga masia que va ser reformada per l'arquitecte Jujol, arquitecte municipal de Sant Joan i deixeble de Gaudí. S'hi pot observar clarament les influències del mestre tant en la façana com a l'interior. És de visita obligada.
Avui diumenge hem fet la ruta Jujol, ens ha encantat. Voldria des de aquí felicitar a la nostre guia Marta per fer-nos la visita tan amena interessant i didàctica. Hem après moltes coses. Se'ns ha fet curt i tot. La recomanarem segur
Un lugar mágico y único en Sant Joan Despí. Una obra maestra de Jujol. Una visita increible donde la escalera de acceso y la capilla te dejan sin respiración. Vale la pena dar la vuelta al exterior y observar todos los detalles que hay en plaza.
Edifici de l, insigne arquitecte tarragoní Josep M Jujol. Molt interessant. Data del 1680. Aquesta Masia reconstruïda posteriorment. L, any 1966 cedida a la població per la família Negre propietaria de l, edifici.
Una de les grans obres de l'arquitecte modernista Jujol. Masia reformada on la façana és la part més visible de la reforma, però no us perdeu la visita a l'interior on podreu veure l'escala que puja al primer pis des d'on podreu admirar la cúpula interior pintada en tons blaus i blancs. Tot fa referència a la Mare de Déu, clara referència a les creences del tècnic-artista. Tampoc us podeu perdre l'enginy de Jujol a l'hora de crear mecanismes per obrir finestres de difícil accés o el mecanisme de les portes del retaule de la capella. L'edifici pertany a l'ajuntament.
Can Negre es una masia situada en Sant Joan Despí, tranformada por el arquitecto modernista Josep Maria Jujol i Gibert entre 1915 i 1930. Es una obra declarada bien cultural. Se tardo tanto en reformar, (15 años) pues se sufragaba la reforma con las ganancias de la uva, la fruta que se cosechaba en la masia.poco a poco con las ganancias, se fue reformando.
Se trata de un sitio muy acogedor, con mucha sorpresas. Le gente está bien informada sobre ello y te ayuda siempre que lo necesitas. Un gran sitio para visitar y además es preciso