29 septiembre 2023 23:21
Un panorama muy hermoso se abre para quienes llegan hasta allí, elegí el camino de subida más difícil, por el camino, es bastante empinado, necesitas calzado adecuado, pero esta subida valió la pena, en la cima había una recompensa en forma.de un panorama impresionante, después de todo, la altura es de 700 metros, arte interesante en forma de personajes históricos que firman un pacto en Cataluña, es una pena que la capilla esté cerrada, y este lugar histórico ya está descuidado, no se necesita mucho dinero para que todo funcione como debería. ¿Me gustaría saber por qué?
07 abril 2023 13:23
Sóc veí del poble de Santa Eulàlia de Riuprimer i com cada any m'agrada anar a veure la cantada de caramelles de l'aplec de Sant Sebastià i com cada any l'arrossada i sardanes
13 marzo 2023 5:12
Ermita con interés histórico donde se firmó el "Pacto de los Vigatanes". La subida andando es muy fácil y desde arriba podremos admirar excelentes vistas del macizo del Montseny y la planta de Vic. En la ermita están representados con figuras el momento del pacto, e información de cada uno de sus representantes.
02 enero 2023 13:16
Un buen mirador de la plana de Vic. El Pr de Gurb pasa por aquí, un balcón natural imprescindible.
29 octubre 2022 21:03
Un petó dolç, una carícia suau i a tu mirant-me al costat de la finestreta, a ulls d'una contrallum envejosa de tanta delícia.
28 octubre 2022 9:37
Tiene unas vistas magníficas. Hacer caso al gps que te lleva perfecto. El restaurante está junto a la ermita. Se come muy bien y a precio moderado. Recomendable.
28 octubre 2021 5:01
Bonito, tranquilo e histórico lugar. Buenas vistas y camino "complicadillo" para "vehículos normales". Caminando. Sin problemas
02 septiembre 2021 18:29
Mirador privilegiat sobre la plana de Vic. Lloc històric, punt de trobada del pacte dels Vigatans, i de fet del inici oficial de la guerra de successió de 1705.
11 agosto 2021 14:05
Ermita de Sant Sebastià (Vic)
L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud. Es va construir el segle XVI amb motiu d'una pesta, a la demarcació de Sant Joan de Galí, depenent de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
A l'ermita, des d'on hi ha una vista de la Plana de Vic, s'hi celebren actes culturals, polítics i associatius diversos, a més de les celebracions litúrgiques, i anteriorment havia estat un punt de vigilància contra incendis.
Arquitectura
L'ermita de Sant Sebastià té una única nau, sense absis ni cor i una façana amb un portal amb dovelles, que va ser reformada el segle XVII. El campanar és de planta quadrada amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Si bé la capella de l'ermita data del segle XVI, la resta de l'edifici i el seu característic campanar són del segle XVIII. Aquestes parts s'enlairaren en agraïment a la miraculosa intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de pesta.
Entorn
L'ermita de Sant Sebastià està situada en dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d'un turó de 770 d'altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell.
La plana de l'ermita, anomenada de Sant Sebastià, està formada d'una roureda de roure martinenc, boix i pi roig que fan les delícies dels amants de la natura i el senderisme. A més a més, pels camins dels voltants hi ha diverses masies, com la del Galí amb la seva torre de defensa, probablement romànica, i l'antiga parròquia de Sant Joan del Galí, construïda el segle XI i reformada totalment el segle XVII.
Encara que està a la demarcació de Sant Joan del Galí i depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer des de sempre, el seu terme municipal és la ciutat de Vic.
Història
Vista des de la Plana de Vic.
Està documentat des de l'any 1522, citada pel Bisbe de Vic Joan de Tormo com a Sant Sebastià de Riuprimer.
El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d'Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest fet, es recorda cada any amb l'encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i la posterior Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada. La commemoració finalitza l'11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic.
L'any 2012 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional amb la classificació de Lloc històric, amb un expedient que incloïa un projecte arquitectònic per rehabilitar l'ermita i la casa annexa. Aquesta proposta va sorgir l'any 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans i va ser impulsada per l'Associació Cultural EspaiCat, de Vic, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de la comarca i el de Moià.
L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud. Es va construir el segle XVI amb motiu d'una pesta, a la demarcació de Sant Joan de Galí, depenent de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
A l'ermita, des d'on hi ha una vista de la Plana de Vic, s'hi celebren actes culturals, polítics i associatius diversos, a més de les celebracions litúrgiques, i anteriorment havia estat un punt de vigilància contra incendis.
Arquitectura
L'ermita de Sant Sebastià té una única nau, sense absis ni cor i una façana amb un portal amb dovelles, que va ser reformada el segle XVII. El campanar és de planta quadrada amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Si bé la capella de l'ermita data del segle XVI, la resta de l'edifici i el seu característic campanar són del segle XVIII. Aquestes parts s'enlairaren en agraïment a la miraculosa intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de pesta.
Entorn
L'ermita de Sant Sebastià està situada en dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d'un turó de 770 d'altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell.
La plana de l'ermita, anomenada de Sant Sebastià, està formada d'una roureda de roure martinenc, boix i pi roig que fan les delícies dels amants de la natura i el senderisme. A més a més, pels camins dels voltants hi ha diverses masies, com la del Galí amb la seva torre de defensa, probablement romànica, i l'antiga parròquia de Sant Joan del Galí, construïda el segle XI i reformada totalment el segle XVII.
Encara que està a la demarcació de Sant Joan del Galí i depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer des de sempre, el seu terme municipal és la ciutat de Vic.
Història
Vista des de la Plana de Vic.
Està documentat des de l'any 1522, citada pel Bisbe de Vic Joan de Tormo com a Sant Sebastià de Riuprimer.
El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d'Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest fet, es recorda cada any amb l'encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i la posterior Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada. La commemoració finalitza l'11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic.
L'any 2012 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional amb la classificació de Lloc històric, amb un expedient que incloïa un projecte arquitectònic per rehabilitar l'ermita i la casa annexa. Aquesta proposta va sorgir l'any 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans i va ser impulsada per l'Associació Cultural EspaiCat, de Vic, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de la comarca i el de Moià.
24 julio 2021 18:29
Vistes excepcionals de la plana de Vic. Verd, tranquil, maco. Camí amb revolts x arribar-hi, q tot i q molt arreglat el cotxe rellisca amb les pedretes.
10 julio 2021 9:12
Genial para tener unas buenas vistas de toda la plana de Vic.
Se agradece que haya una fuente y papeleras
Se agradece que haya una fuente y papeleras
27 mayo 2021 2:19
Lloc trascendental per història Catalunya.
Vistes espectaculars.
La gent molt porca. Una llàstima.
Vistes espectaculars.
La gent molt porca. Una llàstima.
12 marzo 2021 11:22
Lloc fantastic per accedir sol o amb la familia ja sigui caminant, bici o cotxe. Punt de pas per les persones de la comarca.
30 septiembre 2020 22:24
This small church is on the top of a hill and affords its visitors a beautiful view of the Osona valley below. There is a nice explination board to accompany the metal figure cutouts which represent the different men who sign a pact to defend the independence of Catalonia and such. The 17th century church was closed and there was no sign to explain if it ever opens. You can wslk through part of the ruins and imagine what it once looked like. The water fountain does work so if you walk up, you can quench your thirst. The dirt road heading up to the church was ok, but had a few big ruts.
Good place for those who enjoy tidbits of history and a beautiful view, but a bit of a bore for very active kids who prefer to run and play.
Good place for those who enjoy tidbits of history and a beautiful view, but a bit of a bore for very active kids who prefer to run and play.
30 septiembre 2020 3:17
Les vistes són espectaculars, cap a la Plana de Vic i el Montseny. Allà es va signar el pacte dels vigatans, com ho testimonien les siluetes de ferro forjat.
20 septiembre 2020 4:24
Molt bones vistes, (si no hi ha boira), Excel·lent excursió desde Santa Eulàlia i passant per El Solei.
17 abril 2020 20:01
Lloc històric de l'independentisme català.
S'hi va signar El Pacte dels Vigatans que sería l'origen de la resistència catalana contra les tropes del borbó Felip V als inicis del segle XVIII.
Excelents vistes de La Plana de Vic
S'hi va signar El Pacte dels Vigatans que sería l'origen de la resistència catalana contra les tropes del borbó Felip V als inicis del segle XVIII.
Excelents vistes de La Plana de Vic
09 noviembre 2019 15:46
Impresionante muy bonita con puntos interesantes y espacio para realizar una parada también dispone de una fuente, lugar de interés histórico y cultural muy recomendable pasear por la zona y hacer una parada en esta ermita.
02 octubre 2019 8:09
Fantàstic i històric Lloc per cualsevol català de bé
El Dr. Llorenç Tomàs i Costa, convocant del Pacte dels Vigatans, ja cita en el seu Epítome, el doctor Joan Anton de Martí i els seus dos fills, Joan Anton (creiem que confós per Josep Anton Martí) i Joan Baptista, a més de Josep de Moragull i el seu fill Josep, com uns dels principals cavallers vigatans, caps de les negociacions de guerra. A Josep de Moragull, a part d’aquest fill anomenat Josep com ell, se li coneix un altre fill, Joan Francesc de Moragull, Cavaller del Principat de Catalunya.
El Dr. Joan Anton (o Antoni Joan segons altres fonts) de Martí i Planell, va néixer a Balsareny (Bages), el 1641. Es va traslladar a Vic com a jurista i doctor en drets. Nous indicis apunten que seria ell, i no pas el seu fill, Josep Anton Martí qui va signar el Pacte dels Vigatans del 17 de maig de 1705. Castellví, probablement copiant Feliu de la Penya, designa diverses vegades el seu nom com a Dr. Josep Anton en comptes de Joan Anton. Per això, el més lògic sembla que fos ell qui va signar el Pacte dels Vigatans, ja que no parlarien del seu fill com a doctor, i és més probable que confonguessin el nom que el títol. El 25 de novembre de 1705 fou nomenat Jutge del Reial Senat (Audiència), del Principat de Catalunya, amb nou doctors més. El 2 de març de 1706 rebé la gràcia de ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona per Carles III. Lluità al setge borbònic de Barcelona de 1706, vers el 8 d’abril del mateix any fou un dels destinats a donar providència i cuidar de les fortificacions, bateries, travesseres i altres temes relacionats amb la defensa. El 2 de juny de 1710 fou nomenat Cavaller, i l’1 de juliol del mateix any, nomenat noble del Principat de Catalunya.
REPORT THIS AD
El seu fill més conegut fou Josep Anton de Martí, destacat militar. Nascut a Vic, fou cabdill vigatà i nomenat Capità de les Reials Guàrdies Catalanes. Capità de Granaders de les Reials Guàrdies Catalanes, Coronel Governador i finalment General de Batalla i Comandant en cap d’infanteria, però acabà els seus dies a l’exèrcit borbònic com un botifler.
El 3 de juny de 1705, el virrei Velasco va fer el pregó públic contra els Vigatans. Es formà procés contra els cabdills Vigatans, que foren citats a presentar-se a Barcelona i dotades les seves persones. El 20 de juliol de 1705 el tenim documentat, juntament amb el seu amic Josep de Moragull i el seu germà Joan Baptista de Martí, amb els cabdills Vigatans al Congost durant l’aixecament militar austriacista, i a punt per avançar sobre Barcelona. Com a recompensa, Moragull fou nomenat capità de les Reials Guàrdies Catalanes, la guàrdia de corps del pretendent austriacista al tro, amb el grau de coronel el novembre de 1705.
Josep de Moragull, fou un noble i militar nascut a Vic al segle XVII, ell era del bàndol del manlleuenc Carles de Regàs, un dels signants del Pacte de Sant Sebastià. Va participar també a les Corts del 1705-1706. Fou elevat a la dignitat de Cavaller de Catalunya el 1706, i lluità al setge borbònic de Barcelona del 1706 amb el grau de capità, durant el qual va resultar ferit defensant la fortalesa de Montjuïc el 21 d’abril, conjuntament amb altres Vigatans com Antoni Puig, del regiment de Guàrdies Catalanes, o Domènec Perera, que hi va morir.
El 7 de setembre del 1705, Josep Anton de Martí, passa amb part de les milícies vigatanes a Girona per ocupar-la i obtenir-ne la rendició. El 18 de setembre del mateix any, se l’esmenta lluitant al setge austriacista de Barcelona, cabdellant l’avantguarda d’un cos de 350 homes, passant a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de més d’una hora de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Els Vigatans ocuparen l’ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu. El mateix 1705 ja apareix doncs, com a Capità amb el grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes.
El Dr. Llorenç Tomàs i Costa, convocant del Pacte dels Vigatans, ja cita en el seu Epítome, el doctor Joan Anton de Martí i els seus dos fills, Joan Anton (creiem que confós per Josep Anton Martí) i Joan Baptista, a més de Josep de Moragull i el seu fill Josep, com uns dels principals cavallers vigatans, caps de les negociacions de guerra. A Josep de Moragull, a part d’aquest fill anomenat Josep com ell, se li coneix un altre fill, Joan Francesc de Moragull, Cavaller del Principat de Catalunya.
El Dr. Joan Anton (o Antoni Joan segons altres fonts) de Martí i Planell, va néixer a Balsareny (Bages), el 1641. Es va traslladar a Vic com a jurista i doctor en drets. Nous indicis apunten que seria ell, i no pas el seu fill, Josep Anton Martí qui va signar el Pacte dels Vigatans del 17 de maig de 1705. Castellví, probablement copiant Feliu de la Penya, designa diverses vegades el seu nom com a Dr. Josep Anton en comptes de Joan Anton. Per això, el més lògic sembla que fos ell qui va signar el Pacte dels Vigatans, ja que no parlarien del seu fill com a doctor, i és més probable que confonguessin el nom que el títol. El 25 de novembre de 1705 fou nomenat Jutge del Reial Senat (Audiència), del Principat de Catalunya, amb nou doctors més. El 2 de març de 1706 rebé la gràcia de ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona per Carles III. Lluità al setge borbònic de Barcelona de 1706, vers el 8 d’abril del mateix any fou un dels destinats a donar providència i cuidar de les fortificacions, bateries, travesseres i altres temes relacionats amb la defensa. El 2 de juny de 1710 fou nomenat Cavaller, i l’1 de juliol del mateix any, nomenat noble del Principat de Catalunya.
REPORT THIS AD
El seu fill més conegut fou Josep Anton de Martí, destacat militar. Nascut a Vic, fou cabdill vigatà i nomenat Capità de les Reials Guàrdies Catalanes. Capità de Granaders de les Reials Guàrdies Catalanes, Coronel Governador i finalment General de Batalla i Comandant en cap d’infanteria, però acabà els seus dies a l’exèrcit borbònic com un botifler.
El 3 de juny de 1705, el virrei Velasco va fer el pregó públic contra els Vigatans. Es formà procés contra els cabdills Vigatans, que foren citats a presentar-se a Barcelona i dotades les seves persones. El 20 de juliol de 1705 el tenim documentat, juntament amb el seu amic Josep de Moragull i el seu germà Joan Baptista de Martí, amb els cabdills Vigatans al Congost durant l’aixecament militar austriacista, i a punt per avançar sobre Barcelona. Com a recompensa, Moragull fou nomenat capità de les Reials Guàrdies Catalanes, la guàrdia de corps del pretendent austriacista al tro, amb el grau de coronel el novembre de 1705.
Josep de Moragull, fou un noble i militar nascut a Vic al segle XVII, ell era del bàndol del manlleuenc Carles de Regàs, un dels signants del Pacte de Sant Sebastià. Va participar també a les Corts del 1705-1706. Fou elevat a la dignitat de Cavaller de Catalunya el 1706, i lluità al setge borbònic de Barcelona del 1706 amb el grau de capità, durant el qual va resultar ferit defensant la fortalesa de Montjuïc el 21 d’abril, conjuntament amb altres Vigatans com Antoni Puig, del regiment de Guàrdies Catalanes, o Domènec Perera, que hi va morir.
El 7 de setembre del 1705, Josep Anton de Martí, passa amb part de les milícies vigatanes a Girona per ocupar-la i obtenir-ne la rendició. El 18 de setembre del mateix any, se l’esmenta lluitant al setge austriacista de Barcelona, cabdellant l’avantguarda d’un cos de 350 homes, passant a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de més d’una hora de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Els Vigatans ocuparen l’ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu. El mateix 1705 ja apareix doncs, com a Capità amb el grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes.
21 septiembre 2019 18:20
Good moderate climbing in Vic with its History about "El Pacte dels Vigatans". Can be done trekking, running, mountain biking, walking or by car.
20 abril 2019 19:29
Ermita de fácil acceso. Se puede llegar en coche, bici y caminando por una pista que sube desde la carretera que une Santa Eulàlia con Vic. La ermita tiene información en unos paneles en muy buen estado y en tres idiomas. Las vistas de la plana de Vic desde arriba valen la pena. Tiempo aproximado de subida: caminando 30min, bici 10-15min, coche 5min. Hay agua potable también.
28 marzo 2019 15:17
Visita obligada, increíbles vistes de la plana de Vic. Recomiendo ir andando o en bici, aunque la segunda opción no es apta para todos si lo que queréis es subir por el derecho, rodeando por detrás es algo más largo, pero se hace más llevadero. Por el diestro mejor subir en coche o moto, o andando si queréis ir rápido, aun que el suelo es todo grava y no es muy agradable.
En cuanto a la ermita realmente no hay mucho que ver, es una pequeña ermita medio derrumbada, mucha gente suele escalarla para ver las vistas desde el tejado. En este incluso se pueden encontrar bancos.
En cuanto a la ermita realmente no hay mucho que ver, es una pequeña ermita medio derrumbada, mucha gente suele escalarla para ver las vistas desde el tejado. En este incluso se pueden encontrar bancos.
27 marzo 2019 15:30
Es un lugar accesible y gratuito, se puede ir tanto de auto como caminando. Tiene unas vistas muy lindas de la zona central de la comuna de Ozona. No tiene un lugar reparado para cuando hay mal clima, así que ténganlo en cuenta para ir a visitarlo! Aparte el camino para ir a pie es de tierra y con mal clima se vuelve imposible de transitar.
16 septiembre 2018 15:17
Ermita històrica en un indret privilegiat, vistes a la Plana de Vic i al Montseny. Faltaria poder restaurar-la, principalment la rectoria, i així se'n pogués fer més ús.
14 diciembre 2017 2:37
El lloc és molt interesante. Té magnífiques vistes. El camí esta malmes per culpa dels tot terrenys.