Església de Santa Maria de Roses

Uno de los lugares que visitamos en esta localidad fue está Iglesia de estilo neoclásico, construida a finales del S. XVIII. Durante la Guerra Civil en 1936, fue saqueada y sirvió como mercado y almacén público. Posteriormente se rehabilitará el interior de la nave y se reconstruirá el altar mayor con la misma tabla anterior (1950). En 1980 se rehace todo el tejado, y en 1995 se dedica el nuevo altar. Aun así, es un templo que se puede visitar.

Magnífica. Misas muy bien organizadas y participativas con mucho trabajo detrás y un gran mossen; también lugar para orar en silencio. El 4 no es 5 porque hace un calor insufrible en verano, con apenas aireación, excepto los abanicos que no paran

Estoy intentando saber los horarios de misas a través de su web pero me temo que no están puestos

Es muy bonita y antigua, queda al lado del museo dali, las comuniones y bodas en esta iglesia sulen ser muy tradicionales y bonitas a a vez!

: De la vieille église consacrée en 1796, il ne reste que l’abside, le transept et la coupole. Le reste de la nef, les chapelles latérales et la façade de style néoclassique datent de 1853.

(Traduction Google)

: Of the old church consecrated in 1796, only the apse, the transept and the dome remain. The rest of the nave, the side chapels and the neoclassical facade date from 1853.

Belle bâtisse avec sa propre histoire. Nous n avons pas pu entrer à l intérieur.faute de temps et pas le bon créneau horaire d ouverture.

En interior si limpia y correcta.
Pero en espotitor entrada me da sensacion de abandonada muy sucio, exterior muy dejado y sucio.

Jolie petite église de village, en plein milieu de celui-ci. Bien restaurée et entretenue, comportant de jolis vitraux. Calme et traditionnelle, pour ceux qui ont la foi, si si, il y en a encore! Et plusieurs messes sont régulièrement organisées pour eux.

És una església de tres naus, creuer coronat per una cúpula i capçalera poligonal. Les naus laterals corresponen a la successió de tres capelles comunicades entre si. S'hi distingeixen dos sectors de distinta cronologia: la capçalera i el transsepte corresponen al temple de finals del XVIII (beneït el 1796). En canvi, les naus i el frontis són una obra de reforma i ampliació de la segona meitat del XIX (iniciada el 1863). Ambdues parts són cobertes amb voltes de canó amb llunetes, arcs formers i motlluratge ornamental. L'interior s'estructura en dos nivells, curiosament amb el sòl força més elevat a les naus, de manera que hi ha una graonada per baixar al creuer i al presbiteri. La capçalera, que conté l'altar major, presenta un espai perifèric a manera de girola.

A la dreta hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella a la que s'accedeix a través d'una porta situada al creuer. La façana quedà inacabada donat que li manca el coronamentsuperior. Consta d'un cos central format per la portada amb l'emmarcament motllurat i dues pilastres per banda, amb falsos capitells toscans, i un gran fris de tríglifs a l'entaulament. Entre les pilastres hi ha dues grans fornícules, ara cegades. Als dos segments laterals s'hi obriren grans finestrals rectangulars (ara tapiats) coronats per grans timpans amb arc de dovellatge a saltacavall i la dovella de la clau ressaltada. Hi ha una espadanya a l'extrem de migdia, sobre el mur de base d'un campanar que no es construí. Tot l'edifici es troba bastit amb pedres desbastades, excepte la façana monumental vuitcentista, formada per grans carreus ben escairats de pedra calcària d'Avinyonet.

La Parroquia Santa Maria est une petite église espagnole située sur une petite place ombragée en centre ville où il fait bon s'arrêter prendre un verre. Son architecture est assez surprenante, sans fioritures, une belle façade en pierres de taille, peu de hauteur, un style basique, un vrai lieu de piété.