Gestió Acadèmica de la Facultat de Biociències UAB
1 revisión Carrer de la Vall Moronta, Barcelona +34 935 81 37 12 www.uab.cat/biociencies Sugerir una edición
04 noviembre 2018 1:09
La meva experiència amb el personal i l’organització d’aquesta gestió acadèmica ha sigut NEFASTA.
Quan era estudiant ja vaig tenir problemes. Per exemple, la cancel·lació del meu Erasmus dos mesos abans de marxar. El responsables es van oblidar de firmar el conveni i vaig haver d’anular tot després de mesos gestionant tot. A l’any següent em van donar preferència i vaig poder marxar.
Tanmateix, el pitjor moment ha sigut un cop acabats els estudis. Resulta que he marxat a viure a l’estranger i necessitava el meu títol universitari (que ha trigat 2 anys en arribar) per poder tramitar el visat i no perdre la feina. Com que a l’estiu la gestió acadèmica tanca i jo ja estava visquen a Singapur no el vaig poder recollir personalment. Per tant, vaig trocar per si podia anar un altre persona a recollir-lo.
La primera resposta va ser que l’única manera era que me l’enviessin a l’ambaixada. Com que era una urgència vaig preguntar quan trigaria aquest tràmit. Els responsables de la gestió no em donaven una resposta clara, i finalment em van dir que “segurament” tres setmanes (avui en dia es poden enviar documents en dos dies però clar, tot el que sigui ajudar no els hi sembla bé).
Fruit de la meva desesperació vaig fer una gran recerca per veure si hi havia una altra opció. Evidentment, vaig trobar l’opció de fer uns poders notarials. De fet, a la mateixa pàgina web de la universitat consta aquesta opció. Aixi doncs, vaig trucar per veure si era possible i em van dir que sí, que només havia d’anar a un notari. Així ho vaig fer, tal com ells em van indicar. No obstant, després de fer exactament el que em van dir i fer anar un familiar a recollir el títol, em van dir que tampoc era vàlid, que necessitaven un segell de l’ambaixada. En cap moment ni ells no la web em van facilitar aquella informació. Finalment, després d’anar a l’ambaixada em van donar el títol, però no abans sense fer mil trucades uns als altres, males cares i invertinit un gran temps.
Amb tot això, no m’estic queixant sobre el procés que s’ha de fer per que una altra persona vagi a recollir el títol (tot i que em sembla exagerat) sinó de la poca ajuda, poca facilitació d’informació i poc tacte dels de gestió acadèmica. De fet, les vegades que vaig tucar desde Singapore vaig rebre contestacions com ara:
- No sabem que s’ha de fer, envia un email a gestió acadèmica i ja et contestaran (triguen al voltant de dos dies a respondre per email jo tenia només tres setmanes er tenir el títol i que no em fessin fora del país)
- No ens pressionis a nosaltres, pressiona a immigració per que t’acceptin el rebut en compte del títol (com si es poguessin cambiar les normes d’un país estranger com si res)
- Si tant saps i tant t’has informat sobre el que s’ha de fer per internet fes-ho, després ja veurem el que passa i ja veurem si acceptem els poders.
Sense dubte, no em sembla un bon tracte. Un bons professionals que representen una universitat tan important haurien de donar més respostes i una millor atenció.
L’única persona que realment s’involucra i tracta d’ajuduar-te es la Patricia, amb qui no tinc cap queixa.
Siusplau, feu el favor de millorar per que ningú hagi de viure situacions com la meva.
Quan era estudiant ja vaig tenir problemes. Per exemple, la cancel·lació del meu Erasmus dos mesos abans de marxar. El responsables es van oblidar de firmar el conveni i vaig haver d’anular tot després de mesos gestionant tot. A l’any següent em van donar preferència i vaig poder marxar.
Tanmateix, el pitjor moment ha sigut un cop acabats els estudis. Resulta que he marxat a viure a l’estranger i necessitava el meu títol universitari (que ha trigat 2 anys en arribar) per poder tramitar el visat i no perdre la feina. Com que a l’estiu la gestió acadèmica tanca i jo ja estava visquen a Singapur no el vaig poder recollir personalment. Per tant, vaig trocar per si podia anar un altre persona a recollir-lo.
La primera resposta va ser que l’única manera era que me l’enviessin a l’ambaixada. Com que era una urgència vaig preguntar quan trigaria aquest tràmit. Els responsables de la gestió no em donaven una resposta clara, i finalment em van dir que “segurament” tres setmanes (avui en dia es poden enviar documents en dos dies però clar, tot el que sigui ajudar no els hi sembla bé).
Fruit de la meva desesperació vaig fer una gran recerca per veure si hi havia una altra opció. Evidentment, vaig trobar l’opció de fer uns poders notarials. De fet, a la mateixa pàgina web de la universitat consta aquesta opció. Aixi doncs, vaig trucar per veure si era possible i em van dir que sí, que només havia d’anar a un notari. Així ho vaig fer, tal com ells em van indicar. No obstant, després de fer exactament el que em van dir i fer anar un familiar a recollir el títol, em van dir que tampoc era vàlid, que necessitaven un segell de l’ambaixada. En cap moment ni ells no la web em van facilitar aquella informació. Finalment, després d’anar a l’ambaixada em van donar el títol, però no abans sense fer mil trucades uns als altres, males cares i invertinit un gran temps.
Amb tot això, no m’estic queixant sobre el procés que s’ha de fer per que una altra persona vagi a recollir el títol (tot i que em sembla exagerat) sinó de la poca ajuda, poca facilitació d’informació i poc tacte dels de gestió acadèmica. De fet, les vegades que vaig tucar desde Singapore vaig rebre contestacions com ara:
- No sabem que s’ha de fer, envia un email a gestió acadèmica i ja et contestaran (triguen al voltant de dos dies a respondre per email jo tenia només tres setmanes er tenir el títol i que no em fessin fora del país)
- No ens pressionis a nosaltres, pressiona a immigració per que t’acceptin el rebut en compte del títol (com si es poguessin cambiar les normes d’un país estranger com si res)
- Si tant saps i tant t’has informat sobre el que s’ha de fer per internet fes-ho, després ja veurem el que passa i ja veurem si acceptem els poders.
Sense dubte, no em sembla un bon tracte. Un bons professionals que representen una universitat tan important haurien de donar més respostes i una millor atenció.
L’única persona que realment s’involucra i tracta d’ajuduar-te es la Patricia, amb qui no tinc cap queixa.
Siusplau, feu el favor de millorar per que ningú hagi de viure situacions com la meva.