Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al utilizar nuestro sitio web, usted acepta todas las cookies de acuerdo con nuestra Política de cookies.Aprende másOK
Muy bonitas ruinas de este antiguo monasterio. Debería indicarse mejor el acceso. Hacer algún camino para senderismo desde ciutadilla o guimera no estaría nada mal. Ojalá se conserve muchísimos años
Hi ha un petit espai per aparcar-hi on hi caben un o dos cotxes just a l'entrada. En principi està barrat però hi ha un bon tros obert per un costat. Val molt la pena, no només hi ha l'església, també totes les estances associades del convent, però només se'n conserven els fonaments, de la resta.
Me ha encantado lo conocí gracias periodistas_pueblos_abandonados y la verdad merece la pena seducirlo por Instagram. Es un lugar increíble y lleno de historia.
El monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Monestir cistercenc femení (romànic transició gòtic). Actualment en runas i situat a peu de carretera a la sortida de Guimerà.
Es un convé t que està total.ent abandonat no hi ha sostre queden algunes parets laterals i alguna cosa més no entenc per què aquestes coses les tenim abandonades
El monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallsanta va ser construït l'any 1235, per substituir el de Santa Maria de la Bovera situat a sols 400 metres al nord. A partir de 1237 comencen a traslladar-s'hi les primeres monges i l'any 1246 ja n'eren 23, amb l'abadessa Agnès de Guimerà al capdavant.
Als segles XIII i XIV el cenobi va gaudir de certa prosperitat, tot i que la pesta negra de 1348 va delmar la comunitat. Malgrat això, en aquella època es va refer l'església, en estil plenament gòtic. L'any 1403 la comunitat començà a minvar i a mitjan segle XV cau en decadència, situació que s'agreujarà al segle següent. L'any 1589, amb sols tres monges i sense abadessa, l'abat de Poblet n'ordena l'extinció. Des d'aquell moment el monestir restarà abandonat i s'inicia el seu procés d'enrunament.
Runes de l'antic monestir de Santa Maria de Valldaura, antic cenobi cistercenc femení. D'estil gòtic es conserva bona part del cenobi i l'església que malgrat no tenir sostre són clarament reconegudes com a gòtics.
Lugar emblemático, con historia, muy chulo de ver, hay un cartel informativo que te explica brevemente la historia. Está a pie de carretera pero con desnivel.eso sí deberían de arreglar un poco el camino para bajar en coche ya que hay camino y un poco de replano para supuestamente aparcar.tuvimos que dejar el coche en el arcén que había un pequeño hueco.así que deberían de hacerlo más accesible o quedará realmente en el olvido por no poder acceder bien.
Unas ruinas con encanto de un monasterio cisterciense cerca de Guimera, el día acompañaba y el sol del atardecer que daba en las ruinas las daba un aspecto maravilloso. Si os acercáis a Guimera, merece la pena parar en estas ruinas.
El monestir de Vallsanta és el continuador d’un primer establiment de monges cistercenques situat a la Bovera, molt proper. Possiblement a causa de les inapropiades condicions que presentava aquest darrer lloc, hom va prendre la decisió de traslladar-se i una part de la comunitat va anar a Santa Maria de Valldaura (1231) a Olvan, i l'altra va passar a aquest indret de Vallsanta (1237).
La construcció del nou monestir de Vallsanta va començar l’any 1235 i el 1237 el papa Gregori IX va autoritzar el trasllat de les monges de la Bovera a la vall, fet que es devia portar a terme en aquella època, tot i que possiblement va quedar alguna monja a l’antic monestir fins el 1246.
La comunitat resultant era força important i el 1246 consta que tenia un total de 23 membres. L’any 1272 hi ha constància d’una donació de Jaume I a favor del monestir per la construcció d’un claustre, tot i això, possiblement aquella dependència monàstica no s’hauria aixecat mai. Cap el 1345, a l’època de la priora Sibil·la de Boixadors, es va bastir una capella on seria enterrat Bernat de Boixadors. L’església que ara es troba en ruïnes podria ser la segona que es va aixecar en aquest indret i s’hauria bastit a mitjan del segle XIV. En la segona meitat d’aquell mateix segle es van portar a terme obres d’importància en el monestir i església, tot i això, aquesta darrera va quedar inacabada.
A començament del segle XV tingué lloc un escàndol en trobar a les portes de Guimerà un nadó abandonat, que els veïns de la població van atribuir a alguna monja de la comunitat; investigacions posteriors van demostrar que les cistercenques no tenien res a veure amb l’afer. Va seguir una època de profunda decadència, fins que el 1589 l'abat de Poblet va dictaminar que les tres úniques monges del lloc l'abandonessin per a traslladar-se al Pedregal. El cenobi va quedar a cura d'un monjo de Poblet, i més tard va passar a mans de la vescomtessa d'Évol, senyora de Guimerà.
Anant cap a Guimerà per la carretera, de sobte veus que s'alça aquesta estructura del tot espectacular.
Tanmateix, està abandonat i en estat ruïnós. Hi ha un rètol explicatiu, de manera que en algun moment se n'havien cuidat però l'han deixat a la seva sort. És una característica força comuna al patrimoni de Guimerà (el castell i l'església estan també molt deixats).
En principi s'hi pot baixar en cotxer (hi ha un trencant amb camí de carros) que hi baixa des de la carretera.
El temple com a tal havia estar de l'orde del Císter. Com deia, imponent. Queda en peus una part del que entenc que era l'església però al davant s'insinua tot el que devia ésser el monestir i tot el conjunt d'edificis.
De patrimoni visible de manera autònoma sense dependre de ningú, actualment diria que és el més bonic i millor de Guimerà. Estaria bé que el recuperessin
En las afueras de Guimerà. A pesar de los siglos de abandono aún se puede admirar este monasterio gótico, con sus arcadas y toda la majestuosidad de una edificación abandonada x la falta de monjas. Desde la carretera se puede acceder sin muchos problemas.
Estas preciosas ruinas se encuentran de camino a Guimerá, al lado derecho de la carretera. Hemos ido a Guimerá dos veces y la primera este monasterio nos pasó desapercibido, así que fuimos una segunda y accedimos por un caminito de tierra. Merece la pena pararse un momento para ver esta joya del gótico.
En la próximidad del pueblo de Guimera se encuentra este monasterio en ruinas. Justo al entrar por la carretera a Guimera se encuentra el monasterio a mano derecha. Una pena que el sitio no está cuidado y no hay un camino para poder visitarlo cómodamente. Las plantas alrededor son bastante altas y hay que abrirse camino como se pueda. Las ruinas del monasterio son un poema, grandes cupolas, arcadas y ventanas talladas en piedra de una belleza increíble. Para algunos serán sólo unas ruinas pero son unas ruinas con una riqueza arquitectural y histórica.
Curioso lugar, lo vimos de casualidad cuando pasábamos con el coche y hicimos una parada para sacar unas fotos. Un curioso lugar, podrían conservarlo un poco. Tiene mal acceso y estaba vallado.
En la entrada de Guimerà, la vista desde la montana de la Bovera es preciosa, buen lugar para pasear con tus compañeros peludos y disfrutar de la naturaleza
Unas ruinas preciosas y muy escondidas, las vi de camino a Guimerá y una vez allí estudié un poco el mapa para ver qué eran. El acceso es un poco peliagudo, casi me cuesta los bajos del coche, hay que bajar con cien ojos y la verdad es que si se puede dejar en la cuneta CON SEGURIDAD creo que es preferible antes que bajar como bajé yo porque como digo según tu modelo te puedes dejar los plásticos por el camino.
En cuanto al sitio en sí, no está cuidado y la verdad es que se podría explotar bastante más, unas ruinas cargadas de historia, se ve en un momento. No creo que merezca la pena ir expresamente a verlas, pero como está al lado de Guimerá, puedes ver ambas cosas.
Un sitio abandonado, lleno de plantas e insectos que atacan pero ideal para hacer fotografia tanto diurna como nocturna. El sitio tiene su encanto y no está mal para visitarlo algo vez, así como el pueblo al que pertenece, Guimerá.
Ruines del monastir molt maques i curioses. L'hem visitat l'agost de 2020 i l'accés hi ha una valla que rodeja tot el recinte tot entenen que es perquè no s'hi accedeixi amb vehicle a l'interior. A ma esquerra a baix a l'esplanada i ha un accés lateral obert. El baixant des de la carretera és practicable tot i que és millor deixar el cotxe en un apartadero al costat de la carretera ja que per bauxar s'hi baixa bé però pujar segons quin vehicle pot tenir problemes lliscant. Molt maco i molt recomanable de visitar.
Visita recomendable si pasas por la zona. El Monasterio está bastante derruido pero todavía se pueden apreciar varios muros. No duele haber nadie así que de respira una paz y tranquilidad muy gratificante. Por los alrededores hay alguna otra atracción como el castillo de Guimerá.
Les fotos són de l'estiu del 2008 i ja sé que després hi ha hagut encara força més activitat restauradora i que a hores d'ara tant en l'excavació com en la consolidació s'hi han fet progressos remarcables. Que serveixin doncs per fer-nos adonar que l'esforç que tothom hi ha esmerçat no ha estat en va des d'aquella primera i decisiva mobilització de tot el poble contra un intent d'espoli i demolició de finals dels anys 60. Llavors la fermesa i determinació ens van fer guanyar. N'hi va haver prou de demanar als suposats propietaris on tenien el permís d'enderroc
Ruïnes d'un antic monestir al costat de la carretera de Ciutadilla a Guimerà. Lloc molt bonic. El més ben conservat són els murs i algunes voltes de capelles de l'església gòtica. De les altres dependències, se'n veuen els fonaments. Hi faltaria algun rètol que contextualitzés les restes i n'expliqués la història.
Són les ruïnes d'un monestir crec que del segle XII. Darrerament hi han fet excavacions i es veu com devia haver estat de gran i com hi vivien les monges. Molt interessant de visitar.
Lugar ideal para hacer fotos. La pena es que está muy descuidado. Quedan cuatro paredes, y el acceso es regular. Ahora está vallado, espero que sea para alguna clase de protección. Aunque esté en ruinas, sería una pena que se perdiese lo poco que queda.