Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al utilizar nuestro sitio web, usted acepta todas las cookies de acuerdo con nuestra Política de cookies.Aprende másOK
Este lugar es el santuario de la Mare de Déu de La Pineda. Es un santuario erigido en el siglo XVI que depende de la parroquia de Sant Esteve "Vila-seca" y declarado bien cultural de interés nacional donde destaca su retablo del siglo XVIII. En este santuario también se ofician celebraciones de fe ortodoxa.
Cuenta la leyenda que en el siglo XII un pastor de encontró una imagen de la virgen en el tronco de un árbol. El pastor se la llevó a su casa. A la mañana siguiente, al despertar la imagen de la virgen había desaparecido y el pastor decidió volver al lugar donde la había encontrado y viendo para su sorpresa que la imagen de la virgen volvía a estar allí. El pastor entendió que la voluntad de la virgen era quedarse en ese lugar y se comenzó a construir un pequeño santuario. Que se ha ido modificando constantemente hasta la actualidad.
L'ermita de la Verge de la Pineda està aixecada damunt els terrenys d'una antiga església medieval. L'any 1708 es va donar permís per aixecar l'església. Va ser beneïda l'any 1757. L'ermita ha sofert successives modificacions i n'és una prova que damunt la porta es llegeixi la data de 1879. La tipologia de l'església presenta una nau amb capelles laterals. La volta està coberta amb canó amb llunetes. Al sud de l'església hi ha un porxo. Des de l'exterior es pot observar l'estructura de l'església amb contraforts enmig de les capelles laterals. Destaca el retaule major del segle XVIII, amb una placa de pedra on figura el relleu de la verge, probablement del gòtic tardà, del segle XVI.
L'ermita de la Verge de la Pineda era en els seus orígens un castell que l'església va adquirir, amb llicència de Pere el Catòlic l'any 1211. Trenta-quatre anys més tard es va fer la separació del terme, el de la Pineda quedà per al Paborde i el de Salou per a la Mitra. El 1391, arran d'un intercanvi entre Joan I i de l'arquebisbe Ignasi de Valterra, La pineda va passar a jurisdicció de l'arquebisbe. El delme de la Pineda, amb la jurisdicció civil, va ser assignat al Cambrer perquè pogués suportar l'alimentació dels canonges.