Sant Pere

Vistas muy bonitas.
Subida andando bastante dura sin estar en forma.
Si se sube en coche, camino no está muy bien.

La ermita es del sXIII - sXVI y está situada en una de las primeras colinas de la montaña del Puig d'en Cama, haciéndola un excelente mirador del Camp de Tarragona. Lo han precedido una ermita románica (s. XIII) y otra renacentista (s. XVI). La actual ermita data de la década de 1870 y se reformó después de ser utilizada como atalaya por napoleónicos, isabelinos y carlistas durante el primer tercio del siglo XIX. Desde el pueblo, hay varias formas de subir. El camino rápido y duro (1,5 km, 300+) suele ser el más transitado por paseantes y runners. La carretera suele ser más para btt. Hay una fuente en la parte de atrás. Depende la época del año, sale menos agua

La capella acostuma a estar tancada
Però pujar caminant desde La Selva dóna molta satisfacció

Lugar con bonitas vistas y varios bancos para descansar, se puede llegar en coche o andando, desde la selva del Camp es una excursión corta y algo empinada, se puede también seguir hasta el Puig de la coma y volver pasando por Almoster.

Sant Pere del Puig és una ermita damunt d'un turó, a 500 metres sobre el nivell del mar, que domina la vila de la Selva del Camp. S'hi han aixecat tres esglésies: la primera,  romànica del segle xii; la segona, renaixentista contemporània de l'església parroquial i l'actual, del 1877  (després de la destrucció en les guerres carlines del 1837) de reduïdes dimensions. Petita ermita força senzilla situada als afores del nucli de la vila. Presenta la paret de les façanes arrebossada i i de color blanc, i l'interior també de murs emblanquinats. L'espai cultual, de planta rectangular, és cobert amb una volta de maó pla.
L'ermita de Sant Pere del Puig fou construïda al segle xii damunt ruïnes romanes i sarraïnes. D'aquesta primera capella romànica sols resten unes restes de l'absis i alguns carreus. A l'ermita es feren reformes els anys 1257,  1291 i 1350, i el 1519 hi anaren a viure ermitans. Després de diverses reformes menors, el 1588 fou feta pràcticament nova per Pere Blai, en estil renaixentista. El 1811 va ser fortificada per l'exèrcit francès i el 1837, durant la Primera Guerra Carlina, a conseqüència de la topada dels liberals amb els carlins de Llarg de Copons, coneguda com el Foc de Sant Roc, quedà destruïda totalment. Es reféu de nou, més petita, entre el 1861 i el 1877. Fou cremada el 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, i va ser restaurada el 1952.

Aquest ermita està en el camí que porta d'Alcover al Niu de l'Àliga si no recordo malament. La veritat que com ermita no té gaire gràcia, ja que cada vegada que passo per allà té les portes tancades i el que es pot intuir des de fora tampoc és que et porti a pensar que a dins de l'ermita vagis a descobrir un meravellós mon de sensacions. A més amés, a fi de comtes, una ermita és una ermita, aquí i a Pokón.

Bonita ermita, y las vistas fantasticas una excursión muy recomendable tanto a pie como en btt